Avui iniciem un cicle d’apunts especials. El títol ho deixa clar. Una serie d’entrades on veurem que necessitem i com ho podem fer per fer fotos guais, que semblin de poble i que quedi maco encara que el que hàgim cuinat no ens hagi quedat genial (la perfecció no fa rústic).

Avui ens endinsarem en el material necessari o que podem utilitzar per fer fotos mones. N’hi ha que es pot comprar (o robar) i n’hi ha un altre que el podem aprofitar si el tenim a casa (o el tenen a casa els pares, avis etc.).

Al ataque, material per ser guai i rústic fent fotos de menjar.

- Teles i roba: Més de les que tenim, sempre, segur. Sempre ens faltarà aquella tela, d’aquell color, d’aquella textura que no hem comprat (o robat, segons el cas).

- Llistons de fusta: O en el seu defecte un tauler de llistons de fusta. Aquest és un aspecte essencial per ser un reconegut/reconeguda fotògraf(a) de menjar. Sovint aquests llistons o taules es pinten de colors clars (blanc i blau molt suau per exemple) i per pintar-ho res millor que pintura plàstica i un pinzelli pintar-ho sense gaires manies, que quedi una mica mal pintat (el fals efecte d’improvisat típic). El millor que podeu fer és comprar uns llistons de fusta de 10 o 15cm d’ample al vostre Leroy Merlin preferit (aprofiteu la visita per buscar coses mones per les fotos). Una vegada comprats, pintar una cara de blanc i l’altra deixar-la sense pintar, posar-hi un vernís o el que vulgueu.

- Plats: Molts, molts més dels que us pugueu imaginar. Qualsevol aspirant a afotador ha d’invertir diners en plats de formes, mides i colorets diferents (sapiguent que la norma descrita en el punt de les teles es repetirà. Sempre ens faltarà el que no hem comprat (o robat) ). Casaviva, Habitat o Ikea han de ser els vostres aliats.

- Coberts: Aprofiteu la visita a la busca de plats i compreu coberts. Mides i formes diferents. Ara està molt de moda els coberts de la iaia i total, 3 coberts de res no els notarà la iaia (no li demaneu a la iaia, us estalviarà temps, un rollo considerable i que us digui que no).

- Cordeta i cintes: Necessari tot plegat. Corda si us plau que sigui d’aquesta de cànem que fa rústic (és igual que viviu al Eixample, semblareu de poble total). I les cintes ja no són tan necessàries però us poden aportar més glamour.
Tot això sempre ho farem servir per lligar els coberts, el tovalló o embolicar algun brioix, cake, etc. amb paper de forn o algun paper que ajudi a demostrar que no ets de l’Eixample.

- Cassoletes i demés: Doncs això, cassoletes de fang, porcellana o algun material que faci maco. També podeu utilitzar aquella vella olleta de ferro destrossada (recordeu que fa rústic). Si voleu que se us reconeixi de debò compreu algun útil Le Creuset, amb això teniu mitja feina feta (i mig sou menys).

- El colador/sedàs: Això és completament necessari si la vostra tasca principal són les postres. Que més bonic que un sedàs o un colador petit metàl·lic (eviteu comprar orterades de plàstic) i si veieu que el mànec del mateix és lleig, de plàstic o el que sigui, utilitzeu el vostre fil de cànem i folreu el mànec amb cordeta. Un colador de l’Eixample que sembla vingut de la masia de Casa Tarradellas.

- Per últim: Una altra manera d’aconseguir útils són les cases de la família gran, pares, mares, avis, tiets, etc. Ells que van viure la guerra guarden tot el que tenen i vosaltres els hi podeu robar, o demanar (recordeu el que pot passar, descrit al punt dels coberts). Així podreu tenir taules de tall, plats, coberts, safates, etc que faran les delícies de tots.

Crec que ja teniu moltes dades, coses a fer i llocs on anar. En el següent capítol veurem com posem tot el que hem comprat/robat a la taula i que quedi mono.

I el més important, a totes les botigues on aneu i us ofereixin fer-vos un carnet d’amic o carnet per descomptes i demés… FEU-LO! Que us sortirà a compte quan aneu a comprar la tela que us faltava o el cobert que no heu pogut pispar a la iaia.