- Un autorretrat de l’avi
L’avi, el meu avi, va morir quan jo tenia 10 anys. Era la persona més llaminera que he conegut, i la més meticulosa i perfeccionista!
El que no tenia gaire present és que també va ser un gran fotògraf (tot i que mai s’hi va dedicar professionalment).
Aquests dies estic traient la pols i mirant àlbums de fotos amb moltes de les fotos que va fer. Pel que he pogut descobrir, hi ha dos parts diferenciades en tota la seva obra, la fotografia familiar (potser la menys curiosa) i la seva obra més personal, pràcticament al 100% en blanc i negre i la majoria dels anys 50 i 60. Hi ha viatges, retrats, paisatges, de tot! La part dolenta de tot plegat és que de tota la seva obra personal no hi ha cap negatiu, només copies en paper…
- La meva àvia al Monestir de Pedralbes
Després d’ullejar tots els àlbums i fotos que he trobat, n’he escanejant algunes i una cosa que m’ha semblat molt curiosa; Una especie d’àlbum amb moltes fotos numerades i on estan escrits els valors amb els que s’ha fet la fotografia. Al·lucinant que fa 60 o 70 anys es dediqués a apuntar les dades de cada fotografia!
- Les fotografies amb els valors d’exposició, i en aquest cas amb l’esquema d’il·luminació i tot!!!
M’agradaria endreçar totes aquestes fotografies, en bosses i fundes adequades sense coles ni cintes adhesives. Encara estic rumiant quina és la millor opció per catalogar tots aquests documents, per tant, si algú té experiència en quelcom semblant i ho vol compartir, jo encantat!
- Els valors d’exposició de la fotografiade l’àvia
- Una còpia enmarcada que hi ha a casa.
- I els valors d’exposició de la foto del pescador
18 Responses to “33. l’avi”
Faràs molt bé d’endreçar-les i catalogar-les. Són un tresor!
Ara ja saps d’on et ve la teva passió per la fotografia, ho portes escrit als gens…
Petons,
Espero poder-ho fer bé i que es pugui conservar tot aquest petit tresor molts anys
I si, suposo que venia amagat als gens!
Impressionant!
Aquestes descobertes sempre em posen de carn de gallina. Felicitats!
I ànims amb l’arxiu de tot plegat: serà feixuc, però segur que te’n sentiràs ben satisfet!
I no, no dirè res sobre la fotografia, gent llaminera ni meticulositat i codis genètics…
Salut!
PS: Per cert, fantàstica la foto del pescador. Ole!
Si que posen la pell de gallina, si! I segurament serà feixuga aquesta feina però valdrà la pena, de ben segur que sortirà a compte
I millor que no diguis res sobre llaminers i perfeccionistes 
Una abraçada!
Genial els apunts de cada foto!!! Quan em jubili ho faré amb els fotos del meu pare… Que no crec que tingui les anotacions de cada foto, això segur!
Que bé Sara Maria, a veure si podem conservar durant molts anys tots aquests tresors que tenim a casa
D
Així doncs, ja sabem a qui has sortit tu, és ben bé deixeble d’aquest avi llaminer i retratista! petons bonic.
Hahaha per la part llaminera segur, per la retratística imagino que també però em sembla que no tinc algunes de les seves virtuds
El millor que li ha pogut passar al teu avi és tenir un net que, sense haver-lo conegut massa, valori el seu treball i dediqui el temps que calgui en classificar, reparar i valorar les seves fotografies. Tant de bo jo tingui un net així de valuòs.
Segur que si Sussss! POortarà feina però serà bonic
Que bé Martí!! ja et vaig comentar que amb la meva àvia també estem ordenant fotografies.. i de totes elles només hem trobat un parell de negatius. El teu avi estaria molt content de saber que t’encanta la fotografia i que a més guardaràs tan bé tot el seu treball! Nosaltres de moment tampoc sabem com guardar-les… Una abraçada!
Seguirem estudiant! I ja saps que si trobes quelcom interessant ens ho enssenyaràs, eh!
Esas fotos son un tesorooooo! Todos esos recuerdos hay que guardarlos bien bien. Ahora ya sé de dónde ha salido “tu arte”!
Saludines
Soy curry curry que te pillo
Y tanto que son un tesoro, es genial!
De Curry curry, ¿eh? Hahaha!
Quin tros de tresor!!! Si li haguéssin explicat als anys 50 que en el futur es guardarien els exif’s…
Guarda-ho bé això!
embla mentida, eh? És la òstia això Joan!
Què bonic trobar-te aquest tresor a casa!
M’ha agradat molt la foto de la teva àvia
Oi que si Esther?
Mola mil!!!